Gracias Dios por haber creado a la mujer… ahora comprendo el sentir de mi madre, hermana, esposa…

Por que lloras mamá?     le pregunto un niñito a su madre.

Porque soy mujer, le contestó ella.

Pero, yo no entiendo!!!,  dijo el niño.

Su madre se inclinó hacia él y abrazándolo le dijo:.Y nunca lo entenderás mi amor.

Mas tarde el niñito le preguntó a su papá,

¿Por qué mamá llora a veces sin ninguna razón?

Todas las mujeres lloran siempre por ninguna razón…

era todo lo que el padre le podía contestar.

El pequeño niño creció y se convirtió en todo un hombre, preguntándose aún ¿Por qué era que las mujeres lloraban sin razón?

 Un día el niño convertido en un hombre se arrodilló y le preguntó a DIOS:

 DIOS… ¿Por qué lloran tan fácilmente las mujeres?

 y DIOS le dijo…

Cuando hice a la mujer tenía que crear algo especial.

  ¡ Hice sus hombros lo suficientemente fuertes, como para cargar el peso del mundo entero, pero; a la vez lo suficientemente suaves como para confortarlo !

  ¡ Le dí una inmensa fuerza interior, para que pudiera soportar el dar a luz y también hasta el rechazo, que muchas veces proviene de sus propios hijos !

¡ Le dí la fortaleza que le permite seguir adelante, cuidando de su familia, sin quejarse,  a pesar de las enfermedades y la fatiga,  aún cuando otros se rindan !

  ¡ Le dí la sensibilidad para amar a sus hijos, bajo cualquier circunstancia, aún cuando esos hijos la hallan lastimado mucho …  Esa misma sensibilidad, que hace que cualquier tristeza, llanto o dolor del niño desaparezca y que le hace compartir las ansiedades, dudas y miedos de la adolescencia!

¡ Le dí la fuerza suficiente para que pudiera perdonar a su esposo de sus faltas, y la moldeé de una de sus costillas para que ella pudiera cuidar de su corazón !

 ¡ Le dí sabiduría para saber que un buen esposo nunca lastimaría a su esposa, y también a veces le pongo pruebas para medir su fuerza y  determinación para mantenerse a su lado a pesar de todo !

Pero Hijo… para poder soportarlo todo…      

 ¡Le dí las lágrimas y son de ella exclusivamente para usarlas cuando las necesite,  al derramarlas vierte un poquito de amor en cada una, que se desvanece en el aire y salva a la humanidad !!!

Gracias Dios por haber creado a la mujer… ahora comprendo el sentir de mi madre, hermana, esposa…

respondió el hombre con un fuerte suspiro en sus labios.

“Es su única debilidad…

es una lágrima por la humanidad”.

El Ple municipal va aprovar ahir, 14 de gener

Els negatius tenen un abast cronològic de 1950 a 2005

L’Ajuntament ha acceptat la donació gratuïta de l’arxiu fotogràfic dels germans Joan i Joaquim Prims Bas. El fons, que serà gestionat per l’Arxiu Municipal, consta d’uns 1.000 arxivadors amb negatius fotogràfics dels formats 35 mm (també anomenat de pas universal) i de 6×6 cm (format professional).
 
Es tracta de negatius en blanc i negre i en color que tenen un abast cronològic de 1950 a 2005. Reprodueixen bàsicament aspectes urbans de la ciutat de Mataró i actes socials de tota mena. La importància d’aquest fons es troba tant en la cronologia de les imatges, que incorpora molts aspectes de la ciutat que ja han desaparegut o s’han transformat, com en la qualitat de les fotografies, que ha estat realitzades per professionals.
 
Els germans Joan i Joaquim Prims s’han dedicat durant molts anys a l’activitat de fotògrafs, professió que ja exercia el seu pare. A finals de novembre de 2008 es van posar en contacte amb l’Ajuntament per oferir el seu arxiu amb l’objectiu que, convenientment classificat, es pugui posar a disposició de tots els ciutadans.
 
El Ple municipal va aprovar ahir, 14 de gener, acceptar la donació. L’Ajuntament obtindrà també els drets de reproducció, distribució i comunicació pública de les imatges per qualsevol mitjà i en qualsevol modalitat d’explotació.

La sessió posa de manifest la necessitat de crear nous models relacionals entre dones i homes.

60 joves agents de prevenció en…

Dilluns, 14 de desembre de 2009

60 joves agents de prevenció en violència masclista participen en una jornada de debat

Un total de 60 joves d’entre 21 i 29 anys, integrants de la Xarxa d’Agents de Prevenció de Relacions Abusives de Catalunya, van participar dissabte dia 12 de desembre en la Jornada de debat  ’Identitats, joves i gènere als mitjans de comunicació’. Una de les principals conclusions de la sessió, organitzada per l’Institut Català de les Dones, va ser la necessitat de promoure nous models en l’àmbit de la parella.

Els debats van posar de manifest la necessitat de transformar l’imaginari social per eradicar les formes relacionals que poden dur a la violència masclista. En concret, es van demanar més actuacions de prevenció des de tots els àmbits socials implicats per facilitar la substitució de models relacionals masclistes per altres que permetin viure els conflictes afectivo-sexuals des de la llibertad, el diàleg, l’ autonomia i el respecte.

La Jornada Identitats, Joves i Gènere als mitjans de comunicació va comptar amb una conferència impartida per Iolanda Tortajada, professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna i una taula rodona amb la professora de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, Elvira Altés, la mestra i assessora en coeducació, Mercè Otero, i representants de les entitats especialitzades en violència masclista El Safareig, Identitats S. C. i TAMAIA.

També es van realitzar tres tallers coordinats per les entitats El Safareig, l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació, Identitats S. C., i la Unitat d’Assessorament Psicopedagògic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Em aquest sentit, els i les joves participants van valorar positivament l’actual campanya de l’ICD de sensibilització contra la violència masclista, ja que demana que siguin els i les joves qui construeixin missatges que afavoreixin les relacions lliures de violència masclista. Aquesta actuació es realitza a través del web http//tuquehitensadir.gencat.cat, des d’on els i les joves escriuen frases alternatives als missatges masclistes que encara es toleren.

Els i les joves que integren la Xarxa d’Agents de Prevenció de Relacions Abusives de Catalunya imparteixen els tallers del programa “Talla amb els mals rotllos”. Aquest programa engloba les accions de prevenció de la violència masclista adreçades a la població jove que duu a terme el Govern de la Generalitat de Catalunya des de l’any 2004.

En el marc d’aquest programa, que es realitza conjuntament amb el departament d’Acció Social i Ciutadania i el d’Educació, ja s’han realitzat 933 tallers de sensibilització contra la violència masclista adreçats a noies i nois en centres educatius i de lleure de Catalunya. Amb aquests  tallers s’ha arribat a 20.551 joves. L’objectiu de les sessions és la consecució d’una nova cultura basada en el reconeixement de les diferències, en el pacte i la bona gestió dels conflictes en les relacions de parella.

La gente más feliz no necesariamente tiene lo mejor de todo

CONSEJOS DE UN PADRE A SU HIJO:

Jackson Brown no es un gran pensador, ni un Nóbel de literatura.

Es sólo un hombre común, un padre preocupado por la felicidad de su hijo que quiso escribir estos simples ‘consejos’, al momento que éste se iría a estudiar a la Universidad, lejos de su casa.

Su hijo decidió fotocopiarlos y los distribuyó entre sus compañeros de estudio.

Tuvieron tanto éxito, que una editorial le pidió autorización a Brown para editar un libro con ellos.

Poco tiempo después, ampliado bajo el titulo ‘Vivir Feliz’, se convirtió en un Best Seller que lleva decenas de ediciones y Millones de ejemplares traducidos a varios idiomas.

* Maneja autos que no sean muy caros, pero date el gusto de tener una buena casa.

* Nunca existe una segunda oportunidad para causar una buena primera impresión.

* No hagas comentarios sobre el peso de una persona, ni le digas a alguien que está perdiendo el pelo. Ya lo sabe.

* Recuerda que se logra más de las personas por medio del estímulo que del reproche.

* Anímate a presentarte a alguien que te cae bien simplemente con una sonrisa y diciendo: Mi nombre es fulano de tal; todavía no nos han presentado.

* Nunca amenaces si no estás dispuesto a cumplir.

* Muestra respeto extra por las personas que hacen el trabajo más pesado.

* Haz lo que sea correcto, sin importar lo que otros piensen.

* Dale una mano a tu hijo cada vez que tengas la oportunidad. Llegará el momento en que ya no te dejará hacerlo.

  • Aprende a mirar a la gente desde sus sandalias y no desde las tuyas.

Ubica tus pretensiones en el marco de tus posibilidades.

* Recuerda el viejo proverbio: Sin deudas, sin peligro.

* No hay nada más difícil que responder a las preguntas de los demas

  • Aprende a compartir con los demás y descubre la alegría de ser útil a tu prójimo.

(El que no vive para servir, no sirve para vivir).

* Acude a tus compromisos a tiempo. La puntualidad es el respeto por el tiempo ajeno.

* Haz dos copias de las fotos que saques y envíalas a las personas que aparezcan en las fotos.

*  No olvides que el silencio es a veces la mejor respuesta.

* No deseches una buena idea porque no te gusta de quien viene.

Nunca compres un colchón barato: nos pasamos la tercera parte nuestra vida encima de él.

* No confundas confort con felicidad.

* Escucha el doble de lo que hablas (por eso Dios nos dio dos oídos y una sola boca).

* Cuando necesites un consejo profesional, pídelo a profesionales y no a amigos.

La gente más feliz no necesariamente tiene lo mejor de todo …

Simplemente disfruta al máximo de todo lo que Dios pone en su camino .

ESCRITO POR UNA AMIGA ALA QUE APRECIO MUCHO GRACIAS MARIANJELES

PUNT D’OPINIÓ

6 d’abril de 2010

AVIS VOLUNTARIS

Amb motiu del dia Internacional del Voluntari, el 5 de desembre, va sortir als mitjans de comunicació que a Espanya hi ha un milió de voluntaris, persones que treballen desinteressadament pel altres. De ben segur que dins aquest grup prou important, hi compten els que fan algun servei d’aquest tipus a entitats com: Càritas, Mans Unides, Unicef, Creu Roja, etc..

Però en aquestes dades, penso que s’hi ha d’afegir la gran quantitat d’avis i d’àvies que també treballen de manera desinteressada i molt enriquidora. La seva ajuda és molt valuosa per a les famílies en la difícil conciliació de la vida laboral i familiar. Ho deia fa dies en una altre editorial a aquest mateix programa: “Als carrers de les nostres ciutats i als mitjans de transport, així com a les portes de les escoles, veiem molts nens i nenes amb les seves carteres escolars donant la mà a l’avi o a l’àvia.” .

Què  bonic és sentir una  conversa entre un avi i un nét, a la sortida de l’escola, per exemple; parar atenció en les explicacions del nin sobre qualsevol cosa que ha descobert aquell dia i fixar-te amb la paciència en que l’escolta l’avi, i si a més, pots sentir els comentaris que aquest l’hi fa, valent-se de la seva experiència per tal d’ajudar-lo a entendre millor allò que és nou per a ell, us asseguro que  restes bocabadat

Ser avi és un gran do de Déu, i exercir d’avi, dóna molta felicitat. Generalment, els nets s’entenen molt bé amb els avis i entre ells s’estableix una relació especial d’estimació que enriqueix tant els néts com als avis. Moltes vegades els avis passen més temps amb els néts que el que varen dedicar als seus fills, perquè ara disposen de temps i abans havien d’estar pendents del treball i de la casa.

Tots els psicòlegs estan d’acord en el fet de que els millors cangurs són els avis. El millor substitut dels pares són uns avis afectuosos. Ara be, els avis han de tenir molt clar quin és el seu paper. Han d’evitar voler fer de pares. Els pares són la família directa i els primers responsables de l’educació dels seus fills i els avis han d’acceptar aquesta norma, que és essencial per la bona harmonia de les relacions entre ells. A alguns avis, però,  els costa bastant acceptar les normes que posen els pares a l’educació dels fills.

Si bé es veritat que els pares han de passar el màxim de temps amb els fills, compartint els treballs de l’escola, els jocs,  educant amb l’exemple, i explicant-los coses de l’avui i del demà, també ho és que els petits han de saber d’on vénen i conèixer les arrels familiars, i això ho faciliten els avis, que parlen del seu temps, dels besavis, assegurant  així el coneixement i el contacte amb les diferents generacions.

Els avis que mantenim una bona relació amb els néts els ajudem a créixer com a persones, sobretot si sabem donar-los l’amor rebut dels grans. Hi ha coses, com la manera de viure, que s’aprenen a casa:  estimar, perdonar, compartir, el do de la família, la llibertat…..

Pedagògicament parlant, la presència dels avis també és important perquè així els petits aprenen més bé què significa ser  “fills” .  Quan veuen els seus pares fer de fills, comprenen què vol dir: respecte i agraïment.

Sí, som avis quan som capaços de transmetre als néts les nostres vivències, les coses rebudes de la gent gran i els hi deixem la nostra marca.

Aquesta feina que fem té un premi: un premi tan valuós que no es pot pagar amb cap de les monedes.   “UN SOMRIURE,   UN PETÓ,   UN  <HOLA, AVI / ÀVIA> “

ESCRITO POR UNA AMIGA ALA QUE APRECIO MUCHO GRACIAS MARIANJELES

Y ESTAS SON LAS OTRAS AMIGAS QUE HACEMOS EL RADIO DE LAS DONES REPORTERES DE MATARO

LAS PERSONAS DEL CASAL DE CIRERA

Un día en Barceloade Cirera

Un dia en Barcelona con las personas del Casal

Son unas personas muy majas

2009

María José Robledo

ESCAVA EN SILENCIO

Esclava en el silencio

Recuerdas cuando te dije.
Te amaré hasta la muerte
Aquel día no pensaba
Que yo lucharía en el frente,
Que serías mi enemigo
Al que yo juré amor
Al que le daría la vida y pediría perdón.

Me anulaste por completo
Heriste mi corazón
Los golpes no me importaban
Solo quería tu amor.

Qué será lo que Dios concede,
Qué don, para amarte así
Qué venda pone en los ojos
Para dejarnos sufrir.

No he ganado la batalla
Y me siento derrotada
No quieres dejarme sola
Aunque tú ya no me amas,

Quieres seguir maltratándome,
Viendo que mi vida acaba
Muriendo en el silencio
Como si fuera tu esclava,

María José Robledo



POEMA

EL RENCUENTRO CON MI NIÑA INTERIOR

En el espejo de un lago

Tan claro como la luz de día,

Estaba reflejado mi pasado

Y pude ver, la mirada inocente de una niña.

Era yo, con mis sueños y fantasías,

Mi mano, quiso tocar su cara inocente;

Pero, como un espejo roto, el cristal del agua se esparcía.

En mi alma quedaba solamente, la decepción de mi mente.

Cabizbaja, miraba hipnotizada el lago,

En él veía, mi cara llena de años

Pero sonreía, quería a la niña que fui, a mi lado

Pues, de tanto mirar, tenía los ojos cansados.

Al fin pude escuchar la voz de mi niña, que me decía;

Eres ya una abuela, mi sombra crecida,

Yo, viviré siempre mientras tú vivas

Porque, soy tu voz de la imaginación y de la fantasía.

Sé que algún día, cogidas de las manos,

Nos iremos las dos, volando al cielo;

Pero en esta vida, quedarán nuestros pasos marcados,

Porque este ha sido siempre, tu afán y mi anhelo.

Carmen Sichar

3/7/2009

UN POEMA DE UNA AMIGA

MATARÓ

Ami me gustan mucho los poemas
soy muy romanticaDSCF2023 (Small)

Tu nos dabas todo lo bueno.

Me diste la vida

Como una chispa de luz

y llegue yo al mundo

en una noche de cielo azul..

Te mire desde niña,

como el Padre perfecto,

con esas manos tan fuertes

que me cuidaron

a cada momento……

Crecí y aun fui conociendo

a un Padre alegre y tierno,

lleno de alegría y de sueños.

Buscabas lo mejor para darnos

sufriendo en lo más intenso,

sin pensar que con tu cariño,

tu nos dabas todo lo bueno.

Padre… Que palabra tan hermosa,

que encierra tantos amores…

Un Padre es lo más bello y grande

que un hijo puede desear

y tu junto a mi Madre…

A sus hijos saben amar…….

Por: Aurora GarcíaGATITOS1